Conceptualització

En termes essencials, la violència sexual es produeix quan la persona agressora força o manipula una altra per realitzar o involucrar-se en una activitat sexual no desitjada (NSVRC, 2012). La premissa clau de la violència sexual és la manca de consentiment d’una de les parts.

La violència sexual presenta diverses manifestacions, que van més enllà de les agressions sexuals amb penetració. Pot anar des de insinuacions sexuals o imatges íntimes no sol·licitades, fins i tot no implicar inicialment un contacte físic directe, però restringir la decisió o el moviment de la persona, com és el cas dels matrimonis forçats (OMS, 2013).

Aquesta violència també pot estar present en els espais virtuals. La Llei Orgànica 1/2015 d’Espanya va introduir que, dins l’

Aquesta violència també pot estar present en els espais virtuals. La Llei Orgànica 1/2015 d’Espanya va introduir que, dins l’àmbit de la cibercriminalitat, es tipifiquessin com a delictes l’assetjament i l’abús sexual virtual, així com la pornografia de menors.

Tot això s’inclou al Títol VIII del Codi Penal espanyol: Delictes contra la llibertat i la indemnitat sexuals, on es posa un èmfasi especial en la protecció de menors i persones amb discapacitat davant aquesta problemàtica.

Els delictes estipulats en aquest projecte, i els que recull el Sistema Estadístic de Criminalitat (SEC), són específicament:

Agressió sexual: art. 178: Qualsevol acte que atempti contra la llibertat sexual d’una altra persona sense el seu consentiment. art. 183.2: Aquell que, a través d’internet, del telèfon o de qualsevol altra tecnologia de la informació i la comunicació, contacti amb un menor de setze anys i realitzi actes dirigits a enganyar-lo perquè li faciliti material pornogràfic o li mostri imatges pornogràfiques en què es representi o aparegui un menor.
Agressió sexual amb penetració: art. 179. Quan l’agressió sexual consisteixi en accés carnal per via vaginal, anal o bucal, o en la introducció de membres corporals o objectes per alguna de les dues primeres vies.
Corrupció de menors o incapacitats: art. 189.1, .4, .5. Aquell que capti o utilitzi menors d’edat o persones amb discapacitat que necessitin especial protecció amb finalitats o en espectacles exhibicionistes o pornogràfics, tant públics com privats, o per elaborar qualsevol mena de material pornogràfic, sigui quin sigui el seu suport, o en financiï o en tregui profit. També aquell que assisteixi sabent-ho a espectacles exhibicionistes o pornogràfics en què participin menors d’edat o persones amb discapacitat que necessitin especial protecció, o que per al seu propi ús adquireixi o posseeixi pornografia infantil o en la producció de la qual s’hagin utilitzat persones amb discapacitat que necessitin especial protecció.
Pornografia de menors: art. 189.1, .2, .7. Aquell que capti o utilitzi menors d’edat o persones amb discapacitat que necessitin especial protecció amb finalitats o en espectacles exhibicionistes o pornogràfics, tant públics com privats, o per elaborar qualsevol tipus de material pornogràfic, sigui quin sigui el seu suport, o en financiï o en tregui benefici. També aquell que produeixi, vengui, distribueixi, exhibeixi, ofereixi o faciliti la producció, venda, difusió o exhibició per qualsevol mitjà de pornografia infantil o en la qual hagin estat utilitzades persones amb discapacitat que necessitin especial protecció, o la posseeixi amb aquestes finalitats, encara que el material tingui el seu origen a l’estranger o sigui desconegut.
Altres contra la llibertat sexual: arts. 181 a 188. Abús sexual (amb o sense penetració), assetjament sexual, delictes de contacte mitjançant tecnologia amb menors de 16 anys amb finalitats sexuals, exhibicionisme, provocació sexual i delictes relatius a la prostitució.

Tanmateix, el Codi Penal també reconeix aquests mateixos delictes sexuals dins de l’àmbit de la cibercriminalitat. En aquest projecte s’especifiquen els següents:

Agressió sexual: arts. 178 i 179.
Pornografia de menors: art. 189.
Corrupció de menors o incapacitats: art. 189.1, .4, .5.4.
Assetjament sexual: art. 184.
Contacte amb menors de 16 anys amb finalitats sexuals (grooming): art. 183. Aquell que, a través d’internet, del telèfon o de qualsevol altra tecnologia de la informació i la comunicació, contacti amb un menor de setze anys i proposi concertar una trobada amb aquest amb la finalitat de cometre qualsevol dels delictes descrits als articles 181 i 189, sempre que aquesta proposta vagi acompanyada d’actes materials encaminats a l’acostament, serà castigat amb la pena d’un a tres anys de presó o multa de dotze a vint-i-quatre mesos, sense perjudici de les penes corresponents als delictes que, si escau, s’hagin comès.
Provocació sexual: art. 186. Aquell que, per qualsevol mitjà directe, vengui, difongui o exhibeixi material pornogràfic entre menors d’edat o persones amb discapacitat que necessitin especial protecció.
Exhibicionisme: art. 185. Aquell que executi o faci executar a una altra persona actes d’exhibició obscena davant de menors d’edat o persones amb discapacitat que necessitin especial protecció.

Així mateix, la legislació catalana complementa la legislació espanyola a través de la Llei 5/2008. En aquesta norma, a més de fer una diferenciació de la violència masclista segons els àmbits concrets en què pot tenir lloc, s’hi afegeix, a més dels habituals (parella, familiar i laboral), l’àmbit social i comunitari, que es defineix com aquelles formes de violència masclista que es manifesten en els espais públics.

Això inclou la següent tipologia: agressions sexuals, assetjament sexual, tràfic i explotació sexual de dones i nenes, mutilació genital femenina (MGF), matrimonis forçats, violència derivada de conflictes armats i violència contra els drets sexuals i reproductius de les dones.

Gràcies a aquest desglossament, és possible reconèixer la relació de l’agressor amb la persona, ja sigui parella, familiar, conegut o desconegut. Igualment, es disposa de més detall i freqüència en les dades relatives a la MGF i als matrimonis forçats a Catalunya.

Conceptes de llenguatge policial respecte als delictes

Amb tot això, aquest projecte comptabilitza els delictes segons fets aclarits, detencions o investigacions i victimitzacions. El Sistema Estadístic de Criminalitat del Ministeri de l’Interior es refereix a aquests conceptes en les circumstàncies següents:

Fets aclarits:

Detenció de l’autor in fraganti.
Identificació plena de l’autor, o d’algun dels autors, sense necessitat que estigui detingut, encara que es trobi en situació de llibertat provisional, fugit o mort.
Quan existeixi una confessió verificada, proves sòlides o una combinació d’ambdós elements.
Quan la investigació reveli que, en realitat, no hi va haver infracció.

Detencions i investigats:

La detenció implica la lectura de drets a la persona física, privant-la de llibertat i posant-la a disposició judicial per atribuir-li la comissió d’una infracció penal.
Es considera investigada una persona física o jurídica a qui s’atribueixi la participació en un fet penal. No s’adopten mesures restrictives de llibertat per a aquesta persona imputada.

Victimitzacions:

Nombre de fets denunciats per persones que manifesten haver estat víctimes o perjudicades per alguna infracció penal. Es diferencia del concepte de «víctima», ja que aquest es refereix a persones individuals.