DADES X VIOLÈNCIA SEXUAL

Dades sobre les violències sexuals exercides contra les dones

Les violències sexuals són una de les manifestacions més complexes de la violència masclista. En aquestes, es busca exercir un control total sobre les persones atemptant contra el seu espai més proper d’agència: el seu propi cos. Aquesta violència pot no ser tan visible a primera vista com moltes altres, però sovint es veu travessada per altres formes de violència en escala, fet que impedeix assolir un benestar òptim en la vida de les persones, ja que comporta greus repercussions psicològiques i físiques. La seva invisibilitat s’accentua si hi afegim el factor que, en molts casos, l’agressor és la mateixa parella o una persona propera a la xarxa social de la víctima, i el fet que majoritàriament són dones les que pateixen aquest fenomen. 

Per aquestes mateixes raons, sovint es desconeix que la violència sexual continua sent una problemàtica vigent a les nostres societats. Pot afectar dones, homes, nenes i nens de qualsevol edat i condició; tanmateix, davant l’evident desigualtat que recau sobre les dones en aquesta problemàtica, cal posar especial èmfasi a visibilitzar aquestes diferències per poder dur a terme accions concretes que la redueixin i, posteriorment, l’eradiquin.

És per això que el projecte Dades x Violència Sexual considera absolutament necessari presentar un web divulgatiu, accessible i interactiu que reculli dades sobre la violència sexual en diferents territoris, per tal de distingir i comprendre les variacions de com s’experimenta aquesta forma particular d’opressió dins del sistema patriarcal. Amb aquesta iniciativa es pretén aportar informació de qualitat que contribueixi a la conscienciació i a la presa de decisions informades.

El web s’ha elaborat mitjançant la recopilació de dades obertes, amb l’objectiu d’oferir una visió evolutiva de les dades en funció de la seva disponibilitat.

El portal web es distribueix en els apartats següents:

Dades sobre violencies sexuals a Espanya

S’identifica una tendència a l’alça de la violència sexual en les tres variables representades per al període 2010-2023 a Espanya.

La bretxa entre les victimitzacions i els fets aclarits per violència sexual ha augmentat des del 2015, de manera proporcional a l’increment dels delictes en els darrers deu anys. El més destacable del gràfic és, per tant, la bretxa encara existent entre les victimitzacions i les detencions o persones investigades, una diferència que no ha deixat d’ampliar-se des del 2015.

D'acord al Sistema Estadístic de Criminalitat del Ministeri de l’Interior, per fets aclarits s’entén quan es dona alguna de les circumstàncies següents: 

• Detenció de l'autor «in fraganti»
• Identificació plena de l’autor, o d’algun dels autors, encara que no estigui detingut, fins i tot si es troba en situació de llibertat provisional, fugit o mort.
• Existència d’una confessió verificada, proves sòlides o una combinació d’ambdós elements.
• Quan la investigació revela que, en realitat, no hi va haver infracció.

Pel que fa a les detencions i persones investigades, s’estableix el següent:

• La detenció implica la lectura de drets a la persona física, privant-la de llibertat i posant-la a disposició judicial, per atribuir-li la comissió d’una infracció penal.
• Es considera investigada una persona física o jurídica a qui s’atribueixi la participació en un fet penal. En aquest cas, no s’adopten mesures restrictives de llibertat per a aquesta persona imputada (Íd., 2020)

Pel que fa a l’apartat de victimitzacions, es defineix com “el nombre de fets denunciats per persones que manifesten haver estat víctimes o perjudicades per alguna infracció penal. Es diferencia del concepte de «víctima», ja que aquest fa referència a persones individuals” (Íd., 2020). 

Es comptabilitzen dades provinents de la Policia Nacional, la Guàrdia Civil, la Policia Foral de Navarra i les policies locals que proporcionen informació al Sistema Estadístic de Criminalitat. Pel que fa a les dades de l’Ertzaintza, s’inclouen a partir de l’any 2019, i les dels Mossos d’Esquadra, a partir del 2020.

Presentem l’evolució dels fets aclarits per tipus de delicte de violència sexual del 2010 al 2023. En termes generals, els fets aclarits han augmentat de manera significativa, triplicant el nombre de casos fins a l’últim any.

Com es pot observar, la categoria “Altres” és aquella en què es determina que ha existit un nombre més gran de fets aclarits entre els anys 2010 i 2019. En aquesta categoria s’inclouen els delictes d’abús sexual (amb o sense penetració), assetjament sexual, delictes de contacte mitjançant tecnologia amb menors de 16 anys amb finalitats sexuals, exhibicionisme, provocació sexual i delictes relatius a la prostitució, d’acord amb el Sistema Estadístic de Criminalitat (SEC). Tanmateix, aquesta tendència canvia clarament a partir de l’any 2020, i les agressions sexuals passen a ser el principal delicte sexual comès a Espanya, amb 10.096 casos l’any 2023. Això és degut també al fet que, a partir del 2020, els delictes d’abusos sexuals amb o sense penetració passen a computar-se dins la categoria d’agressions sexuals amb o sense penetració. 

Els casos corresponents a agressió sexual amb penetració són els que presenten una quantitat més significativa de fets aclarits al llarg dels anys. S’observa que fins al 2018 les xifres fluctuen entre 1.000 i 1.100, i és a partir del 2019 que es detecta un creixement del 50%, amb 1.571 casos, arribant als 4.052 casos el 2023.

Cal destacar la gran diferència en el nivell d’aclariment entre aquests delictes i els inclosos en les categories de corrupció de menors/incapacitats i pornografia de menors o incapacitats durant el període recollit al gràfic.

L’agressió sexual està tipificada als articles 178 i 183 del Codi Penal, mentre que l’agressió sexual amb penetració es recull a l’article 179. La corrupció de menors o incapacitats es troba als articles 189.1, .4 i .5, i la pornografia de menors als articles 189.1, .2 i .7. Finalment, els delictes classificats com a “altres contra la llibertat i indemnitat sexual” es localitzen als articles 181 a 188 del Codi Penal.

Es comptabilitzen dades provinents de la Policia Nacional, la Guàrdia Civil, la Policia Foral de Navarra i les policies locals que proporcionen informació al Sistema Estadístic de Criminalitat. Pel que fa a les dades de l’Ertzaintza, s’inclouen a partir de l’any 2019, i les dels Mossos d’Esquadra, a partir de 2020.

En el present mapa es mostren els fets aclarits de delictes contra la llibertat sexual per comunitat autònoma durant l’any 2023.

S’identifica que les comunitats autònomes amb una taxa més alta de fets aclarits són: Balears, amb un total de 65,98 (774 fets), Navarra amb 52,76 (349 fets) i Canàries amb 44,96 (997 fets), seguides de Catalunya, la Comunitat Valenciana i Múrcia. Tanmateix, s’observa que Catalunya és la que presenta el nombre absolut més alt de fets aclarits, amb 3.314, mentre que Melilla n’ha registrat únicament 37.

Es comptabilitzen dades provinents de la Policia Nacional, la Guàrdia Civil, la Policia Foral de Navarra i les policies locals que proporcionen informació al Sistema Estadístic de Criminalitat. Pel que fa a les dades de l’Ertzaintza, s’inclouen a partir de l’any 2019, i les dels Mossos d’Esquadra, a partir de 2020.

Els fets aclarits de delictes sexuals relacionats amb la cibercriminalitat han augmentat entre el 2011 i el 2023. Els fets de pornografia de menors són els més nombrosos en termes absoluts en tots els anys analitzats; el 2023 representen més de la meitat dels casos, amb 716 casos d’un total de 1.710, és a dir, un 41,87%.

D’altra banda, destaca l’evolució del delicte de contacte mitjançant tecnologia amb menors de 16 anys amb finalitats sexuals, que ha passat de 0 casos aclarits el 2011 a 528 el 2023. Una tendència similar s’observa en els casos d’agressió sexual, que han passat de 19 a 170 casos el 2020.

Tots els delictes presentats es troben recollits als articles 181, 183.1, 183.bis, 184, 185, 186 i 189 del Codi Penal. 

Pel període 2011-2014, es comptabilitzen dades provinents de la Policia Nacional, la Guàrdia Civil, la Policia Foral de Navarra i les policies locals que proporcionen informació al Sistema Estadístic de Criminalitat. A partir del 2015, també s’inclouen dades dels Mossos d’Esquadra. No s’inclouen dades de l’Ertzaintza en tota la sèrie històrica.

Aquesta piràmide d’edat mostra el desequilibri entre agressions i victimitzacions segons sexe i edat, amb dades acumulades des del 2010 fins al 2023.

S’hi identifica que els agressors són predominantment homes, mentre que aquesta tendència s’inverteix en observar les victimitzacions, ja que les dones en són majoritàriament les afectades.

Si es detallen les victimitzacions, les dones presenten les xifres més altes en el rang d’edat entre 18 i 30 anys (42.755 casos), seguides de les joves d’entre 14 i 17 anys (31.278) i de les nenes menors de 13 anys (27.199). Cal destacar que el grup majoritari correspon a dones menors de 17 anys, amb un total de 58.477 casos. En canvi, el rang d’edat predominant dels investigats és el de 41 a 64 anys, amb 32.206 casos.

D’altra banda, el nombre més alt d’homes víctimes es troba en el rang d’edat de 0 a 13 anys (7.683 casos), disminuint progressivament a partir d’aquest primer grup d’edat.

Pel que fa a les detencions i persones investigades, el nombre d’agressors homes predomina en tots els rangs d’edat, amb una concentració més gran en el grup de 41 a 64 anys.

Es comptabilitzen dades provinents de la Policia Nacional, la Guàrdia Civil, la Policia Foral de Navarra i les policies locals que aporten informació al Sistema Estadístic de Criminalitat. Pel que fa a les dades de l’Ertzaintza, s’inclouen a partir de l’any 2019, i les dels Mossos d’Esquadra, a partir de 2020.

Del total de víctimes de delictes contra la llibertat sexual registrades a Espanya entre el 2010 i el 2023, un 33,33% són menors d’edat.

Dades sobre violències sexuals a Catalunya i Santa Coloma de Gramenet

Els fets aclarits per delictes contra la llibertat sexual a Catalunya han experimentat un increment molt significatiu, encara que desigual segons el tipus de delicte.

Després de la categoria “Altres”, l’agressió sexual amb penetració és la variable que presenta un nombre més alt de fets aclarits l’any 2019. Tanmateix, aquesta tendència canvia clarament a partir de 2020, i les agressions sexuals es converteixen en el principal delicte sexual comès a Catalunya, amb 10.096 casos l’any 2023. Aquest canvi es deu també al fet que, a partir del 2020, els delictes d’abusos sexuals amb o sense penetració passen a computar-se dins de la categoria d’agressions sexuals amb o sense penetració.

L’agressió sexual està tipificada als articles 178 i 183 del Codi Penal, mentre que l’agressió sexual amb penetració es recull a l’article 179. La corrupció de menors o incapacitats es troba als articles 189.1, .4 i .5, i la pornografia de menors als articles 189.1, .2 i .7. Finalment, els delictes classificats com a “altres contra la llibertat i indemnitat sexual” es localitzen als articles 181 a 188 del Codi Penal.

Per “altres” s’entenen els delictes d’abús sexual (amb o sense penetració), assetjament sexual, contacte mitjançant tecnologia amb menors de 16 anys amb finalitats sexuals, exhibicionisme, provocació sexual i delictes relatius a la prostitució, d’acord amb el Sistema Estadístic de Criminalitat (SEC).

Es comptabilitzen dades provinents de la Policia Nacional, la Guàrdia Civil, la Policia Foral de Navarra i les policies locals que proporcionen informació al Sistema Estadístic de Criminalitat. Pel que fa a les dades de l’Ertzaintza, s’inclouen a partir de l’any 2019, i les dels Mossos d’Esquadra, a partir de 2020..

En el present mapa es visualitzen els fets aclarits per delicte sexual a les províncies catalanes durant l’any 2023. En termes absoluts, és Barcelona la que presenta el nombre més alt de casos aclarits, amb 2.371, mentre que Lleida n’ha registrat únicament 225. Tanmateix, en considerar la taxa de fets aclarits per cada 100.000 habitants, els extrems s’inverteixen i es posa de manifest que és Lleida la que presenta la taxa més elevada, amb 51,17 casos, mentre que Barcelona registra 41,49 aclariments per cada 100.000 habitants.

La legislació catalana permet conèixer amb detall la manifestació de la violència masclista en l’àmbit social i comunitari, fet que possibilita determinar els casos específics de violència sexual relacionats amb la mutilació genital femenina i els matrimonis forçats. En aquest gràfic de barres s’identifiquen les nenes i dones ateses entre el 2017 i el 2023 en relació amb aquests fenòmens. Mentre que en el cas de la mutilació genital femenina destaca un pic l’any 2018, els matrimonis forçats han experimentat un augment fins al 2020 i novament el 2023, tot i que caldria observar-ne l’evolució al llarg d’un període més ampli.

La Llei 17/2020 la mutilació genital femenina o el risc de patir-la com “qualsevol procediment que impliqui o pugui implicar una eliminació total o parcial dels genitals femenins o que produeixi lesions en aquests, encara que consti el consentiment exprés o tàcit de la dona” (Diari Oficial de Catalunya, 2020). Així mateix, conceptualitza aquesta pràctica i els matrimonis forçats com a part de la violència sexual, segons la següent definició: “c) Violència sexual: comprèn qualsevol acte que atempti contra la llibertat sexual i la dignitat personal de la dona creant unes condicions o aprofitant-se d’un context que, directament o indirectament, imposin una pràctica sexual sense comptar amb el consentiment ni la voluntat de la dona, amb independència del vincle que existeixi entre la dona i l’agressor o agressors. Inclou l’accés corporal, la mutilació genital o el risc de patir-la, els matrimonis forçats, la tracta de dones amb finalitat d’explotació sexual, l’assetjament sexual i per raó de sexe, l’amenaça sexual, l’exhibició, l’observació i la imposició de qualsevol pràctica sexual, entre altres conductes” (Íd., 2020).

Els fets aclarits per delictes contra la llibertat sexual a Santa Coloma de Gramenet s’han mantingut estables durant els últims quatre anys, amb una mitjana de 33 casos de violència sexual a l’any. A partir del 2020, però, es detecta un augment generalitzat molt significatiu. 

La categoria “Resta de delictes contra la llibertat i la indemnitat sexual” inclou, en aquest cas, els delictes d’agressió sexual, corrupció de menors/incapacitats, pornografia de menors i la variable d’“altres”, d’acord amb el Ministeri de l’Interior. 

L’agressió sexual està tipificada als articles 178 i 183 del Codi Penal, mentre que l’agressió sexual amb penetració es recull a l’article 179. La corrupció de menors o incapacitats es troba als articles 189.1, .4 i .5, i la pornografia de menors als articles 189.1, .2 i .7. Finalment, els delictes classificats com a “altres contra la llibertat i la indemnitat sexual” es localitzen als articles 181 a 188 del Codi Penal.

Per “altres” s’entenen els delictes d’abús sexual (amb o sense penetració), assetjament sexual, contacte mitjançant tecnologia amb menors de 16 anys amb finalitats sexuals, exhibicionisme, provocació sexual i delictes relatius a la prostitució, d’acord amb el Sistema Estadístic de Criminalitat (SEC).

Es comptabilitzen dades provinents de les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat, les policies autonòmiques i les policies locals que aporten informació al Sistema Estadístic de Criminalitat.

Comparant la taxa dels delictes contra la llibertat sexual al llarg dels anys a Espanya, Catalunya i Santa Coloma de Gramenet, s’observa que la taxa de delictes sempre ha estat més alta al territori català. Tant a Espanya com a Catalunya es detecta una tendència a l’alça en el nombre de casos.

Pel que fa a Santa Coloma de Gramenet, destaquen especialment les xifres de l’any 2022, ja que superen en 12 punts la mitjana catalana.

Dades sobre violència sexual a Europa i al món

L’evolució dels casos registrats mostra una tendència fluctuants durant l’última dècada, amb un augment notable entre el 2014 i el 2016, assolint un primer pic l’any 2016. Posteriorment, s’observa una davallada significativa el 2017, seguida d’una recuperació parcial en els anys següents. L’any 2022 marca el punt més alt del període analitzat, amb més de 750.000 casos registrats, mentre que el 2023 es detecta una nova disminució considerable. Aquesta evolució suggereix una dinàmica inestable en la incidència dels casos, amb pics i descensos que podrien estar relacionats amb factors socials, institucionals o metodològics en el registre de dades.

Pel que fa a l’evolució dels crims de violència sexual registrats a Europa, s’observa un fort increment dels casos des del 2008, amb un punt d’inflexió el 2012, i el nombre de crims sexuals registrats es va duplicar l’any 2018.

L’Oficina Europea d’Estadística (Eurostat) ha recopilat la present informació a partir dels registres de delictes de la policia de cada país considerat. En concret, pel que fa a la violència sexual, aquest concepte engloba la violació i l’agressió sexual.

Per tant, l’Eurostat procura que en aquestes xifres s’excloguin “els actes d’abús d’una posició de vulnerabilitat, poder o confiança, o l’ús de la força o l’amenaça de força per obtenir un benefici econòmic, social o polític de la prostitució o d’actes sexuals d’una persona; la coacció; els delictes de prostitució; els delictes de pornografia; i altres actes contraris a les normes sexuals d’ordre públic, com ara l’incest que no equivalgui a violació o l’exhibicionisme; les agressions i amenaces; l’esclavitud i explotació que no equivalguin a actes nocius de naturalesa sexual; la tracta d’éssers humans amb finalitat d’explotació sexual; l’assetjament i l’assetjament reiterat (stalking)” (2021).

Tanmateix, hi ha registres en què alguns d’aquests actes s’inclouen a causa de la metodologia de recopilació de dades pròpia de cada país; aquesta informació desglossada es pot consultar als metadades de referència.

Observant la taxa de crims de violència sexual per cada 100.000 habitants als diferents països d’Europa l’any 2023, Suècia se situa amb la taxa més alta, amb 190 crims de violència sexual per 100.000 habitants, seguida d’Espanya i Dinamarca.

La font de dades destaca que cal tenir en compte que aquestes xifres no reflecteixen necessàriament el nombre real de delictes sexuals, sinó que mostren fins a quin punt la policia denuncia i registra aquests delictes. Per tant, la variació entre països també pot estar influïda pel nivell de conscienciació social i les actituds envers els delictes de violència sexual.

Per aportar una visió mundial sobre les dades de violència contra les dones, es presenta el percentatge de dones que van patir violència física o sexual per part de la seva parella l’any 2017.

Afganistan és el país amb la taxa més alta, on el 39% de les dones han patit violència física o sexual a mans de la seva parella, seguit de la República Democràtica del Congo (35%) i Etiòpia (29%).

Our World in Data va considerar totes aquelles dones de 15 anys o més que haguessin experimentat violència física o sexual per part d’una parella íntima durant l’últim any per compilar la present informació.

Dades sobre violència sexual en la Macroenquesta de violència contra la dona

Un 8,87% de les dones van indicar haver viscut situacions de violència sexual en parella. Tot i que pot semblar un percentatge relativament baix, no es pot ignorar que aquestes xifres representen persones que han d’enfrontar-se als seus agressors dins la seva pròpia xarxa de suport més propera.

D’aquest percentatge, més d’un 60% van manifestar que la freqüència d’aquestes violències sexuals era setmanal o mensual, i un 13% d’elles patien aquestes violències cada dia o gairebé cada dia.

Un 6,48% de les dones van manifestar haver viscut situacions de violència sexual fora de la parella.

Un 11% de les dones que van patir violència sexual fora de l’àmbit de la parella van manifestar haver tingut talls, rascades, morats o dolors com a seqüeles físiques de la violència viscuda. Un 7,1% d’elles van tenir lesions als genitals com a conseqüència de la violència sexual patida.

D’altra banda, s’observa que les seqüeles mentals són més presents entre les conseqüències derivades de les situacions de violència sexual. Els principals danys psicològics que al·leguen les víctimes són ansietat, fòbia, atacs de pànic, desesperació, sensació d’impotència i pèrdua d’autoestima. Un 7,9% d’elles van declarar haver tingut pensaments de suïcidi o d’autolesió.

A més, entre altres conseqüències causades per aquestes violències sexuals fora de l’àmbit de la parella, un 4,19% de les víctimes pateixen una discapacitat com a resultat de la violència sexual viscuda. 

En el 70% dels casos, va ser la mateixa víctima que va experimentar la violència sexual qui va informar la policia dels fets viscuts fora de l’àmbit de la parella.

D’altra banda, en la gran majoria dels casos de violència sexual fora de la parella, no es va presentar denúncia davant del jutjat (96%).

En analitzar els motius pels quals no es va informar de la violència sexual viscuda, s’observa una diversitat de raons, però destaquen especialment el fet d’haver patit la violència sexual durant la infantesa o l’adolescència, o bé restar importància als fets, considerar-los poc greus, no veure necessari denunciar-los o no haver-los identificat com a violència en el moment en què van ocórrer. 

Dades de violència sexual contra joves

Existeix un increment general de les victimitzacions per violència sexual de 8.454 casos registrats el 2010 a 21.449 el 2023.

La diferència més accentuada, però, es produeix per sexe. Les dones víctimes multipliquen per 6 els homes (Prop de 3.000 homes davant de més de 18.300 dones el 2023). El total de víctimes dels últims anys arriba a les 136.384 victimitzacions en dones i 23.428 en homes.

Les dones joves constitueixen el grup de població que més violència sexual pateix a Espanya. L’any 2023, les dones d’entre 18 i 30 anys van denunciar 6.068 victimitzacions, cosa que representa una part significativa del total de 18.375 dones víctimes registrades aquell mateix any. Per la seva banda, les menors d’edat d’entre 14 i 17 anys també concentren un volum important de casos, amb 4.148 victimitzacions.

Pel que fa a l’evolució, l’increment de victimització de dones s’ha multiplicat per 2,6, passant de 7071 (2010) a 18300 (2023), el grup d’edat entre les dones que més s’ha incrementat proporcionalment, són de 14 a 17, multiplicant per 3,3, nombre de víctimes, de 1.334 (2010) a 4.148 (2023).

Els homes segueixen també la tendència general d'increment en les victimitzacions. En analitzar com els afecta, s'observa que a menor edat, més gran és la victimització. El 2023, el grup de menors de 13 anys va ser el més afectat entre els homes, amb 1.053 casos, cosa que representa més d'un terç del total de 3.074 victimitzacions masculines registrades aquest any.

Pel que fa a l'evolució, l'increment de victimització d'homes s'ha multiplicat per 2,6, passant de 1.183 (2010) a 3.074(2023), el grup d'edat que més s'ha incrementat, són de 14 a 17, multiplicant per 3,3, el nombre de víctimes de 238 (2010) a 793 (2023).

Cal destacar que de 14 a 17 anys és el grup d'edat que més ha crescut els darrers anys en ambdós sexes, per tant l'adolescència.

Pel que fa a l'evolució, el grup que més ha crescut proporcionalment en els darrers tretze anys són les dones menors entre 14 i 17 anys, encara que aquest creixement sostingut també s'observa en el conjunt de dones joves.

Es computen dades provinents de la Policia Nacional, Guàrdia Civil, Policia Foral de Navarra i policies locals que proporcionen dades al Sistema Estadístic de Criminalitat. Pel que fa a les dades de l'Ertzaintza, s'inclouen a partir de l'any 2019 i les dels Mossos d'Esquadra s'inclouen a partir del 2020.

Les dades sobre els delictes contra la llibertat sexual registrats en població jove a Espanya mostren de manera consistent que les dones concentren la majoria de les victimitzacions. L’any 2023, es van denunciar un total de 6.068 casos de dones víctimes, una xifra que reflecteix un creixement continuat durant els últims tretze anys: el 2010 es van registrar 2.564 casos en dones d’entre 18 i 30 anys, davant del nou màxim assolit el 2023.

La diferència per sexe resulta especialment significativa: mentre que el 2023 els homes van denunciar 627 casos en el conjunt de delictes contra la llibertat sexual, les dones van superar els 6.000 casos. Aquest patró desigual es repeteix en totes les tipologies penals analitzades. Per exemple, en el cas de l’agressió sexual, les dones víctimes van ascendir a 3.918 casos enfront dels 428 homes; i en les agressions sexuals amb penetració, les xifres van ser de 1.605 dones davant de 142 homes.

En canvi, en tipologies específiques com els delictes de corrupció de menors i pornografia de persones incapacitades, la diferència entre sexes es redueix notablement. En el cas de la corrupció de menors, per exemple, es van registrar 12 casos en homes i 7 en dones durant l’any 2023.

En termes d’evolució, destaca el creixement sostingut de les agressions sexuals envers les dones al llarg del període 2010-2023, especialment en les seves formes més greus, com les agressions amb penetració, on l’increment és constant i preocupant.

Pel que fa al marc legal, l’agressió sexual està tipificada als articles 178 i 183 del Codi Penal, mentre que l’agressió sexual amb penetració apareix recollida a l’article 179. La corrupció de menors o persones amb discapacitat es regula als articles 189.1, 189.4 i 189.5, i la pornografia de menors als articles 189.1, 189.2 i 189.7. Finalment, els delictes classificats com a “altres contra la llibertat o la indemnitat sexual” estan regulats als articles 181 a 188 del Codi Penal.

Es comptabilitzen dades provinents de la Policia Nacional, la Guàrdia Civil, les policies autonòmiques —amb l’excepció de l’Ertzaintza— i les policies locals que proporcionen informació al Sistema Estadístic de Criminalitat.

El gràfic, que compara les victimitzacions amb les persones detingudes o investigades, reflecteix la desigualtat entre dones i homes en els delictes contra la llibertat sexual. Les dones concentren la majoria de les victimitzacions (4.098 el 2023), enfront de 428 en homes. Per contra, els homes representen gairebé la totalitat de les persones detingudes o investigades (2.972 davant de 158 dones).

Això posa en evidència que la majoria de les agressions sexuals, fins i tot aquelles comeses contra homes, són perpetrades per homes (428 victimitzacions denunciades per homes el 2023 i tan sols 158 dones detingudes o investigades).

El Sistema Estadístic de Criminalitat entén per “detinguts” les persones la detenció de les quals comporta la lectura de drets de la persona física, privant-la de llibertat i posant-la a disposició judicial per atribuir-li la comissió d’una infracció penal. També es defineix com a “investigat” una persona física o jurídica a qui s’atribueixi la participació en un fet penal, sense que s’adoptin mesures restrictives de llibertat per a aquesta persona imputada.

Es comptabilitzen dades provinents de la Policia Nacional, la Guàrdia Civil, les policies autonòmiques —amb l’excepció de l’Ertzaintza— i les policies locals que proporcionen dades al Sistema Estadístic de Criminalitat.

Les dades sobre delictes contra la llibertat sexual registrades a Barcelona, Catalunya i Espanya mostren un creixement sostingut i similar en els últims anys, cosa que indica que, proporcionalment a la població, aquest tipus de delictes presenten xifres comparables als tres territoris. Tant la província de Barcelona com Catalunya arriben a taxes properes als 50 casos per cada 100.000 habitants, mentre que a nivell estatal aquestes xifres disminueixen lleugerament, situant-se per sota dels 45 casos per cada 100.000 habitants.

Existeix una tendència clara d’augment comú a nivell general. Només el 2023 es van registrar 50,3 victimitzacions per cada 100.000 habitants a la província de Barcelona, una xifra que pràcticament duplica la registrada el 2020.

Si analitzem la distribució per grups d’edat, les persones joves d’entre 18 i 30 anys constitueixen el segon grup amb major incidència de delictes contra la llibertat sexual. En aquest tram d’edat, la província de Barcelona és el territori amb més concentració de casos: es van registrar 16,2 casos per cada 100.000 habitants el 2023, una xifra superior a la mitjana estatal, que es va situar en 13,9 victimitzacions.

Es comptabilitzen dades provinents de la Policia Nacional, la Guàrdia Civil, les policies autonòmiques —amb l’excepció de l’Ertzaintza— i les policies locals que proporcionen dades al Sistema Estadístic de Criminalitat

El primer gràfic mostra la distribució dels delictes contra la llibertat sexual segons els diferents grups d’edat a Barcelona, Catalunya i el conjunt d’Espanya. L’anàlisi reflecteix una tendència força similar entre els tres territoris, amb una distribució aparentment equilibrada entre els quatre grups d’edat representats. Destaca el pes de les victimitzacions en menors d’edat, que el 2023 van arribar a representar un 31,2% a Barcelona, un 34% a Catalunya i un 43% a Espanya. No s’aprecia un creixement recent, però sí un pes sostingut i elevat d’aquestes edats en la distribució de les víctimes.

A més, aquest repartiment no és proporcional al pes poblacional de cada grup. Les persones majors de 30 anys, que representen més del 70% de la població total a Espanya (segons dades del 2022), constitueixen només una mica més del 26% de les victimitzacions. En canvi, les persones menors d’edat, que no superen el 19% de la població total, concentren prop del 45% de les victimitzacions per delictes contra la llibertat sexual (Espanya, 2023). Aquesta sobrerepresentació de la infància i l’adolescència com a víctimes indica una major incidència de la violència sexual en menors d’edat.

Si analitzem les diferències territorials, tot i que la tendència general és comuna, sí que existeixen algunes variacions. A nivell estatal, la proporció de victimitzacions en persones majors de 30 anys és superior a la registrada a Catalunya i a la província de Barcelona, amb diferències que arriben a superar els 10 punts percentuals. En canvi, entre Catalunya i Barcelona amb prou feines s’aprecien diferències significatives en la distribució per edats.

El segon gràfic posa el focus en el pes específic de les victimitzacions en població jove a la província de Barcelona. Durant el 2023 es van registrar prop de 956 delictes sexuals comesos contra persones menors de 30 anys, fet que suposa aproximadament una quarta part del total de victimitzacions per delictes sexuals a la ciutat. Això significa que, tot i que aquest grup poblacional representa al voltant del 10% de la població, concentra una proporció significativament elevada de casos en relació amb el seu pes demogràfic.

Les dades mostren un creixement sostingut de les victimitzacions des de l’any 2020, especialment entre la població jove i menor d’edat.

Es comptabilitzen dades provinents de la Policia Nacional, la Guàrdia Civil, les policies autonòmiques —amb l’excepció de l’Ertzaintza— i les policies locals que proporcionen dades al Sistema Estadístic de Criminalitat.

Aquest gràfic mostra amb claredat la diferència entre dones i homes com a víctimes de delictes contra la llibertat sexual en tots els grups d’edat. Aquesta desigualtat és més gran entre les dones joves, d’entre 18 i 30 anys, i es redueix en el cas de les víctimes menors d’edat.

Les agressions sexuals són el principal delicte registrat en tots els grups d’edat a Espanya. En els últims deu anys (2013-2023) s’han denunciat 69.551 agressions sexuals contra dones, sent les dones d’entre 18 i 30 anys el grup més afectat en aquesta dècada. El segon delicte més freqüent són les agressions sexuals amb penetració, amb 22.842 casos denunciats.

Pel que fa al marc legal, l’agressió sexual està tipificada als articles 178 i 183 del Codi Penal, mentre que l’agressió sexual amb penetració apareix recollida a l’article 179. La corrupció de menors o persones amb discapacitat es regula als articles 189.1, 189.4 i 189.5, i la pornografia de menors als articles 189.1, 189.2 i 189.7. Finalment, els delictes classificats com a “altres contra la llibertat o la indemnitat sexual” estan regulats als articles 181 a 188 del Codi Penal.

Es comptabilitzen dades provinents de la Policia Nacional, la Guàrdia Civil, les policies autonòmiques —amb l’excepció de l’Ertzaintza— i les policies locals que proporcionen dades al Sistema Estadístic de Criminalitat.

Dades sobre la ciberdelinqüència sexual en joves

El primer gràfic d’aquesta visualització mostra el creixement constant de la ciberdelinqüència a Espanya entre totes les franges d’edat. Aquest tipus de delictes s’han multiplicat per 12, passant de menys de 30.000 casos l’any 2011 a prop de 360.000 el 2023.

El segon gràfic mostra un augment molt accentuat dels delictes sexuals en l’àmbit de la cibercriminalitat. Les persones menors d’edat són les principals víctimes dels ciberdelictes sexuals a Espanya: el 87,34% dels delictes sexuals en entorns digitals són contra menors d’edat, amb un total de 1.068 victimitzacions el 2023.

Les dades provenen de la Policia Nacional, la Guàrdia Civil, les policies autonòmiques —amb l’excepció de l’Ertzaintza— i les policies locals que aporten informació al Sistema Estadístic de Criminalitat.

En l’àmbit legal, els delictes relacionats amb la cibercriminalitat estan recollits al Codi Penal. La Llei Orgànica 1/2015 va introduir expressament en aquest àmbit delictes com l’assetjament i l’abús sexual virtual, així com els relacionats amb la pornografia de menors.

Es comptabilitzen dades provinents de la Policia Nacional, la Guàrdia Civil, les policies autonòmiques —amb l’excepció de l’Ertzaintza— i les policies locals que proporcionen dades al Sistema Estadístic de Criminalitat.

S’observa el pes important que tenen els delictes sexuals dins de la ciberdelinqüència comesa contra menors d’edat. Els delictes sexuals representen tres de cada quatre ciberdelictes registrats contra menors a Espanya, amb un increment de 844 casos el 2011 a 3.800 el 2023.

Es comptabilitzen dades provinents de la Policia Nacional, la Guàrdia Civil, les policies autonòmiques —amb l’excepció de l’Ertzaintza— i les policies locals que proporcionen dades al Sistema Estadístic de Criminalitat.

Entre 2011 i 2015, els ciberdelictes sexuals comesos contra persones d’entre 18 i 25 anys a Espanya es mantenien en xifres relativament baixes i estables. Tanmateix, a partir de 2016 es produeix un punt d’inflexió, amb un augment constant tant en el nombre de casos com en la diversitat de tipologies, un increment que resulta especialment significatiu en les dones.

L’anàlisi diferencial per sexes revela que les dones són, de manera consistent, les principals víctimes d’aquest tipus de delictes. L’any 2011, per exemple, es van registrar 16 casos en dones davant de 6 en homes. Aquesta bretxa s’amplia amb el temps, assolint diferències significatives en anys com el 2017 (56 dones davant de 16 homes) o el 2022 (53 dones davant de 5 homes). Tot i que també hi ha homes víctimes, la seva proporció és considerablement menor i més estable al llarg del temps.

Per tipus de delicte, l’assetjament sexual i l’agressió sexual destaquen com els més freqüents. L’assetjament sexual mostra una evolució ascendent des del 2013, amb un pic el 2019 i el 2022, on les denúncies de dones superen àmpliament les dels homes. L’agressió sexual, per la seva banda, presenta un patró més irregular, però amb un repunt significatiu el 2017 i el 2023, anys en què les dones tornen a ser les principals afectades.

En el cas de la pornografia infantil i la provocació sexual, encara que menys freqüents, els homes apareixen amb més freqüència com a víctimes en els primers anys, tot i que aquesta tendència s’equilibra o fins i tot s’inverteix en anys recents.

Es comptabilitzen dades provinents de la Policia Nacional, la Guàrdia Civil, les policies autonòmiques —amb l’excepció de l’Ertzaintza— i les policies locals que proporcionen dades al Sistema Estadístic de Criminalitat.

Aquest gràfic mostra amb claredat la diferència entre dones i homes com a víctimes de delictes contra la llibertat sexual en l’últim decenni (2013-2023), amb una incidència especial en les dones joves d’entre 18 i 30 anys, que concentren el nombre més alt de casos.

En l’àmbit de la cibercriminalitat, el grooming (contacte amb menors de 16 anys amb finalitats sexuals) és el delicte més freqüent en termes generals. Tanmateix, en els grups d’edat adulta, s’observa una diferència segons el sexe: en les dones majors d’edat, el delicte més comú és l’assetjament sexual, mentre que en els homes adults destaca la corrupció d’incapacitats.

Tots els delictes analitzats estan recollits als articles 181, 183.1, 183 bis, 184, 185, 186 i 189 del Codi Penal.

Pel que fa a la procedència de les dades, entre els anys 2011 i 2014 s’inclouen registres de la Policía Nacional, la Guàrdia Civil, la Policía Foral de Navarra i les policies locals que aporten informació al Sistema Estadístic de Criminalitat. A partir de 2015, s’hi afegeixen les dades dels Mossos d’Esquadra. En tota la sèrie històrica no s’inclouen dades de l’Ertzaintza.

Dades sobre el consum de pronografia

Tres de les 32 webs més visitades a nivell mundial durant l’últim any són de contingut pornogràfic. En conjunt, aquestes tres plataformes acumulen gairebé 10.000 milions de visites mensuals.

Pornhub, en la posició número 8 del rànquing global, registra 5.270 milions de visites al mes, una xifra que duplica les visites mensuals de Netflix.

Les dades d’aquesta enquesta del 2022 revelen la precocitat amb què nens i nenes comencen a consumir pornografia. Gairebé un de cada deu nens afirma haver-ne consumit abans dels 8 anys, i un de cada cinc, abans dels 11 anys. Tot i això, la tendència més habitual (prop del 50%) es concentra entre els 12 i els 15 anys.

A més, s’observa una lleugera diferència segons el sexe: el percentatge de dones que afirmen haver consumit pornografia a partir dels 16 anys es duplica respecte al percentatge d’homes.